Tot s’acaba

Com heu comprovat, des de fa un temps el nostre projecte ha quedat aturat per falta de temps i camins personals que cadascú de nosaltres ha anat escollint. Per aquest motiu, hem decidit donar per tancat oficialment aquest bloc.

No obstant, us volem donar una bona notícia: alguns de nosaltres  hem començat a treballar en un nou projecte que estem a punt de fer públic, així que si ens seguiu al Facebook aviat tindreu notícies nostres.

Us agraïm el vostre interès durant el temps que L’Espectacle De l’Art ha estat actiu i esperem que hagueu gaudit amb el bloc tant com nosaltres.

Fins aviat,
L’equip de L’Espectacle De l’Art

Chico & Rita, o Bebo Valdés. (2010)

El film Chico & Rita, dirigido por Fernando Trueba, Javier Mariscal y Tono Errando, nos cuenta la historia del jazz cubano, cómo pianistas se convertían en miembros de las orquestas más importantes de Cuba y lo que tenían que hacer para llegar a lo más alto de sus carreras: la fama internacional. Este periplo está ejemplificado bajo la figura de Chico, un pianista cubano que participa en un concurso para ser miembro de la orquestra del Hotel Nacional, pero para lograrlo necesita una solista femenina, Rita. Es el inicio de una historia de amor o desamor debido a malos entendidos, aparte de mostrarnos el racismo de los americanos durante las décadas de los 40-50 y la situación de Cuba a inicios de la Revolución.

Fuente: larepublicacultural.es

Manel. 10 milles per veure una bona armadura(Discmedi-Warner)

Font: indiecaciones.wordpress.com

Tan sols fa 9 dies que el grup barceloní Manel va treure el tan ansiat pels seguidors segon cd, i s’acaba de publicar una nota a la pàgina web de la banda dient que ja són número 1 a les llistes de vendes de tota Espanya, un fet insòlit que només s’havia produit anys enrera amb el gran Serrat.

Però, què és el que té aquest grup perquè tothom estigui mig embogit amb ell? ¿O perquè el primer dia del llençament del nou disc s’esgotessin els stocks? ¿O perquè minuts després de penjar les entrades per una gira que encara no ha començat ja no hi hagués ni un seient lliure?

NO a les retallades de Cultura!!

La Generalitat de Catalunya ha anunciat retalls en el pressupost dedicat a Cultura. Davant d’aquest fet, diverses organitzaxions han convocat una manifestació per

DILLUNS 21 DE MARÇ A LES 19H A LA PLAÇA DELS ÀNGELS (MACBA) A BARCELONA

Per a més informació, podeu consultar el bloc creat per recollir les adhesions
www.noretalleulacultura.org i podeu consultar les pàgines creades a Facebook i Twitter.

John Gutman i Horacio Coppola. Fotografia del segle XX

L’Espectacle de l’Art presenta, principalment, novetats culturals de l’àmbit barceloní,  però on estan les fronteres? És així que introdueixo dues exposicions de fotografia que actualment estan a la ciutat de Granada. John Gutmann al Centro José Guerrero i Horacio Coppola. Fotografía al Centro Cultural CajaGranada. D’aquesta manera, presento aquests dos destacats de la història de la fotografia.

Biutiful (2010). or not

Biutiful és un drama social on se’ns mostra l’altra “bellesa” d’una gran ciutat. Iñarritu ensenya les relacions entre les persones de classe baixa, que normalment no veiem o no volem veure.

Pa negre (2010). Només vençuts

font: filmaffinity.com

De la novel·la homònina d’Emili Teixidor, Pa Negre és l’última creació del cineasta Agustí Villaronga. Al contrari del que es podria pensar, la pel·lícula no és una més en el llarg currículum del cinema català i espanyol sobre el franquisme, ja que no recrea res des del punt de vista històric, i aquesta és la gran novetat: a Pa Negre no hi ha ni bons, no dolents, simplement persones.

Set de cultura!

Del 28 de gener al 6 de febrer la ciutat de Barcelona ofereix Set de Cultura, una setmana on trobareu descomptes a tots els llocs culturals de la ciutat: cinemes, teatres, museus, sales de concerts….

Set de Cultura s’engloba dins de la Barcelona Opportunity Week, una setmana on molts hotels, restaurants, mercats i floristeries de la ciutat tenen descompte.

Aprofiteu aquesta oportunitat que la ciutat ens ofereix! No us ho podeu perdre!

Letz Zep: Stairway to Seventies (2011)

Rendir tributo a una banda de rock tan importante e influyente como Led Zeppelin no es tarea fácil, y eso lo saben muy bien los componentes de Letz Zep. Las inmejorables críticas recibidas por parte de prestigiosos músicos de la escena del rock y el heavy metal realzan el apoyo que le dan los componentes originales del grupo, Robert Plant, Jimmy Page y John Paul Jones (al fallecido John Bonham también le hubiesen encantado), que lo consideran, merecidamente, el mejor tributo que se les ha hecho. El pasado 13 de enero tuvimos la ocasión de comprobarlo en la barcelonesa sala Luz de Gas.

Foto: Èlia Novella Dalmau

El casament dels petitburgesos: dels incis de Brecht al petit teatre de Gràcia

El casament dels petitburgesos és una obra del gran dramaturg alemany Bertolt Brecht. És de les seves primeres obres, del 1919, en la qual encara no es veu en la seva totalitat les característiques del seu teatre, però s’anuncia el seu to satíric, en aquest cas les convencions classicistes de la seva època, expressat en un realisme costumisme. Tot i ser un text d’inicis de segle XX, encara pot ser contemporani, problemes en les relacions personals i familiars que sempre han estat intemporals.

L’obra, que es representarà fins al 23 de gener, està dirigida per Víctor Álvaro, el director de l’Almeria Teatre i de Gataro, la companyia resident a l’esmentada sala. És un grup amb una consolidació aconseguida després de dotze anys experimentant en les arts escèniques: musicals, obres tant nacionals com internacionals, lectures dramatitzades… tot combinant la música, la gestualitat, la plasticitat i tot allò que es pugui sumar en un teatre.

Font: http://www.escenaupart.com

El casament dels petitburgesos ens mostra nou personatges durant la celebració d’un banquet de bodes. Els dos nuvis celebren el sopar matrimonial a casa seva, ensenyen els mobles que ells mateixos han fet durant el seu temps lliure, mostren en clau metafòrica la seva vida, i el resultat esdevé un desastre, una expulsió de draps bruts. Davant tota la destrossa, la única preocupació és l’aparença, el “què diran”, oblidant el gaudir del dia a dia, ser un mateix i intentar ser feliç.